Dani Karavan

Nascut a Tel Aviv (Israel) el 1930, Dani Karavan és conegut per les seves singulars intervencions en el paisatge, monumentals però alhora mínimes. Pel seu origen i tradició cultural, ha estat especialment sensible a les propostes que li han arribat entorn la memòria i l’exili.

Format a Tel Aviv amb els pintors Aharon Avni, Marcel Janco, Stematzky i Streichmann, i amb Mordechai Ardon a la Bezalel Academy of Arts and Design de Jerusalem en els anys 1956 i 1957; va aprendre la tècnica del fresc amb Giovanni Colacicchi a l’Acadèmia Belles Arts de Florència i dibuix a l’Acadèmia de la Grande Chaumière de París. El 1958 va rebre el premi per poder dissenyar els pavellons de la celebració del 10è aniversari de la independència d’Israel. Des de llavors, la seva obra va adquirir un marcat caràcter de compromís social que no ha abandonat. A la dècada de 1960 va col·laborar amb diferents escenògrafs com Martha Graham. La seva primera obra d’envergadura, el Monument Negey a Beersheba (Israel), li va valer el reconeixement internacional. Karavan ha desenvolupat els seus projectes a Israel, Itàlia, França, Dinamarca, Països Baixos, EEUU, Corea, Japó i especialment, Alemanya. Des de la seva participació a la Documenta 6 de Kassel, Alemanya ha estat on més projectes en espais públics ha desenvolupat. Ma’alot a Colònia (1979-1986), la Via dels Drets Humans a Nuremberg (1989–1993), Mimaamakim a Gelsenkirchen (1997) i Grundgesetz 49 a Berlín (2002). El 1997 va ser admès a l’Orden Pour le Mérite für Wissenschaften und Künste a Alemanya, i el 1998 rebia, al Japó, el Premium Imperiale.

En els seus projectes, Dani Karavan té una extraordinària capacitat per donar vida als espais naturals i urbans on treballa. Sap interpel·lar-los per transformar la memòria que contenen en una experiència sensorial i alhora comunicativa. Humanitat, natura i art, el seu treball es pot entendre com una recerca continuada sobre les possibilitats d’acció sobre l’entorn i el poder del paisatge per comunicar experiències. Karavan busca grans extensions i espais oberts on estructura els espais com eixos de circulació. Signes, elements del propi paisatge o escultures mínimes li serveixen per articular un relat. I així, uneix conceptes com paisatge, escultura, arquitectura, urbanisme, memòria, història i compromís.

http://www.danikaravan.com