Descripció

Primer passatge

Un passadís en un pendent pronunciat amb 87 graons que porten de la placeta de l’entrada al cementiri fins al mar. El passadís no ofereix cap ajut al visitant, només es pot recórrer amb una atenció concentrada. És una estreta escala metàl·lica encaixada entre planxes de ferro rovellat de 2,35 m d’alçada en un corredor que, com un túnel, s’ha excavat en el pendent. Quan s’ha recorregut un 75% del trajecte, un vidre s’interposa en el camí i impedeix seguir la ruta. Al fons, un remolí de mar, tan proper com inaccessible. I al vidre, una cita que interpel·la el pes del passat i la memòria. És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom. Karavan va seleccionar aquesta cita de Benjamin del treballs preliminars de les tesis Sobre el concepte d’història.

Segon passatge

Quan s’ha desfet el túnel, a la sortida, s’obre un camí costerut i rocallós que porta de la placeta del cementiri als altres elements del Memorial de Karavan. L’artista ha integrat la seva obra en aquest camí natural, que és el camí de l’entrada del darrera del cementiri, la de la part no catòlica. El camí aboca a una olivera vella de la vegetació autòctona on el destí, el vent i el sol, han gravat la seva petja en les formes sinuoses. Un arbre utilitzat reiteradament per Karavan com a signe de reconciliació. L’estreta plataforma que hi ha al peu de l’olivera convida a detenir-se en el paisatge: Pirineus i Mediterrani. I al fons, la visió de l’antic pas fronterer.

Tercer passatge

El camí, estret i rocallós, porta a una petita esplanada amb una plataforma quadrada de 16 m2 amb un cub de pedra al mig que convida a la pausa. L’esplanada és oberta al mar i a l’horitzó. Tanmateix, una tanca metàl·lica s’interposa entre el caminant i l’horitzó, és la vella tanca del cementiri. El recorregut acaba al cementiri, on Benjamin és enterrat en una fosa comuna.