L’obra

Passatges és el nom del Memorial que l'artista israelià Dani Karavan va realitzar a Portbou en homenatge a Walter Benjamin amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Finançat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República Federal d’Alemanya, es va inaugurar el 15 de maig de 1994.

El Memorial Walter Benjamin a Portbou s’emmarca en les realitzacions inserides plenament en el paisatge. Karavan té una sensibilitat extraordinària per dotar de vida pròpia els espais urbans i naturals on treballa. Sap copsar la seva mateixa historicitat i disposar els elements perquè aquesta aflori. Més que incorporar el paisatge, aquest passa a ser l’activador de la mateixa obra. Intervinguda per Karavan, la natura agresta dels espadats de la Costa Brava i els elements pròpiament mediterranis com l’olivera, la pedra i el vent, configuren un relat sobre el seu passat com a lloc d’exili i alhora un exercici de memòria contemporània.

El nom escollit per Karavan, Passatges, no només fa referència al fatídic pas de Benjamin per Portbou, sinó també a l'obra inconclusa de Benjamin, Passagenwerk, obra monumental i inacabada on l’autor, des de 1927, recollia textos i imatges per il·lustrar els trànsits i passatges de la vida urbana i contemporània. En el seu Memorial, Karavan va treballar en un sentit plenament benjaminià: connectant els rastres de dolor del passat, la memòria i l’exili amb la possibilitat d’un futur renovat. De fet, el Memorial incorpora alguns dels conceptes més propis d’aquest pensador: la filosofia de la història, la necessitat de l’experiència, la idea de límit, el paisatge com a aura i la necessitat de la memòria.

Quan al seu autor li van encarregar la realització del Memorial, tot i advertir-li que es comptava amb un pressupost reduït, no en va tenir cap dubte: Benjamin era un esperit afí. Tot i no voler il·lustrar directament el pensament del filòsof, tot i no ser un expert en aquest, l’artista israelià va aconseguir donar forma visual a una experiència pròpiament benjaminiana. Els Passatges de Dani Karavan contenen els Passatges de Walter Benjamin.

Vista des de l’aire, l’obra de Karavan s’integra com poques en el paisatge: passa a ser un plec més del mateix paisatge, un paisatge oxidat i granític, una terra seca i àrida de roques dures i grisenques. Vista des de dins, Karavan proposa al visitant una vertadera experiència: un trajecte per tres punts de la muntanya de Portbou allà on aquesta acull el cementiri, tres passatges que demanen la construcció d’un itinerari propi. El seu autor no volia imposar un sol recorregut, volia donar a cadascú plena llibertat per transitar i construir la seva pròpia experiència. Sense moral, ni missatge. I així, els seus tres passatges (un túnel i una escala amb un remolí de mar al fons, una olivera vella i una plataforma de meditació oberta a l’horitzó) conformen una roda de sentiments: exili i solitud, lliçó de supervivència i conformitat. Karavan ha aconseguit obrir possibilitats d’experiència i amb això, revocar allò que Benjamin atribuïa com un dels efectes més funestos del dolor del segle XX: la impossibilitat de l’experiència.