Portbou, lloc de Frontera

La construcció de l’estació internacional de ferrocarril i l’obertura de la línea fèrria el 1872 van impulsar el creixement del què era un petit nucli d’habitants. Abans, havia estat una cala amb barraques de pescadors que hi buscaven protecció quan el mar així ho exigia. Potser això explica l’origen del seu nom: els vaixells de pesca d’arrossegament coneguts com bous. Tot i que una altra hipòtesi defensa que, antigament, la cala de Portbou es coneixia com Port Bo. En efecte, les aigües de la petita badia de Portbou entren endins, tot protegint-la del llevant i la tramuntana, vent del nord que afecta tota la zona de l’Empordà.

Ubicat a l’extrem oriental de la Serra de l’Albera (els darrers contraforts dels Pirineus que arriben al Mediterrani), administrativament forma part de la comarca de l’Alt Empordà. I turísticament, és el límit nord de la Costa Brava. Fronterer amb la comarca veïna del Vallespir (França) i amb el poble de Cerbère, la seva situació com a lloc de frontera li ha donat una identitat singular i ha marcat la vida dels seus habitants. Lloc de contraban i refugi de pescadors, es va anar poblant amb l’arribada del tren a finals del segle XIX. La carretera arribà a Portbou el 1918. I el tram fins al coll dels Belitres (frontera amb França) dos anys més tard. L’exposició Universal de Barcelona de 1929 va portar la construcció d’una nova estació de tren, un edifici emblemàticament modern i de gran presència que s’ha conservat fins avui.


L’any 1936, inici de la Guerra Civil, a Portbou hi vivien unes 3000 persones. Quan la Guerra es va acabar, al 1939, per Portbou i els seus camins cap a França hi havia passat bona part de les 350.000 persones que iniciaven la seva ruta cap a l’exili. El final de la Guerra va portar molta destrucció a la població, que va ser bombardejada per terra, mar i aire. Quan Walter Benjamin va arribar-hi, el setembre de 1940, el poble patia encara els efectes de destrucció de la victòria franquista. Eren anys molt magres. Venien anys de tancament en tots els sentits.

La dècada de 1960 va portar l’arribada del turisme i la del 1970 una nova situació política: la democràcia. El 1993, la creació de la Unió Europea i el Tractat de Maastricht van inaugurar una Europa comunitària que ha invalidat les fronteres. Han desaparegut les agències de duanes i Portbou ha perdut llocs de treball i població. Des de llavors, aquest poble de mar marcat per la seva situació fronterera ha conservat com pocs un turisme tranquil i un urbanisme contingut.

 

Més informació de Portbou a: http://www.portbou.cat

 

OFICINA DE TURISME

Passeig Lluís Companys s/n

Telèfon: 972 125 161

Contacte: turisme.portbou@ddgi.cat

Horaris:

Estiu: dilluns a dissabte: de 10 a 20 h / diumenges: de 10 a 15 h 

Hivern: dilluns a dissabte: de 10 a 14 h (dimarts tancat) / diumenges alterns: de 10 a 14 h

 

Links d’interès:

http://www.altemporda.org

http://www.costabrava.org

http://www.turiscat.com

http://www.catalunyaturisme.com

http://www.gencat.cat/parcs/albera