Memòria de Walter Benjamin

La recuperació de la memòria de Walter Benjamin es va iniciar l’any 1979. Quan l’amiga personal de Walter Benjamin i pensadora alemanya Hannah Arendt va arribar a Portbou l’octubre de 1940, poc abans de sortir d’Europa cap als Estats Units d’Amèrica, buscant la làpida del seu amic, ningú va saber dir-li on era: al filòsof se l’havia enterrat amb un altre nom. Jueu, fugitiu, exiliat, filòsof i probable suïcida, la seva mort demanava silenci i discreció: va ser enterrat a la part cristiana del cementiri amb una làpida sense nom.

El primer pas per recuperar la seva figura i el seu pas per Portbou va ser localitzar els papers oficials de defunció i aclarir-ne les circumstàncies. En la recuperació de la seva figura, hi va haver un moment emblemàtic amb la construcció del Memorial Passatges de l’escultor jueu Dani Karavan al cementiri del poble.

Des de llavors, els visitants han augmentat cada any. S’han pogut arranjar dues rutes Walter Benjamin: la ruta pels carrers de la població i el cementiri, i la ruta transfronterera que va fer en la seva fugida de Banyuls a Portbou. L’últim tram de la ruta es va inaugurar l’estiu de 2009. Paral·lelament, s’ha aconseguit reunir un fons de textos de Walter Benjamin i d’estudis sobre el seu pensament que formaran part del futur Centre Walter Benjamin de la Memòria, un centre que, després d’anys de demora, finalment és a punt de ser realitat. Finalment, cada setembre, en motiu de l’aniversari de la mort del filòsof, s’organitzen jornades amb diferents especialistes sobre cultura i pensament contemporanis a partir de l’obra benjaminiana.

Algunes dades a destacar:

1979 Col·locació d’una placa al cementiri, primer acte d’homenatge a Walter Benjamin. Des de llavors, cada setembre s’han realitzat actes d’homenatge. Tres anys més tard, Portbou edita el primer tríptic informatiu en memòria a Walter Benjamin.

1984 En un article al diari El País, Juan Goytisolo interroga de nou sobre la tomba de Walter Benjamin i el destí de les seves despulles tot invocant la visita de Hannah Arendt el 1940, article que desperta l’ interès del món intel·lectual, a mida que creix l’atenció universal sobre el pensament del filòsof.

1991 Es roda a Portbou bona part del llargmetratge L’última frontera, de Manel Cussó-Ferrer, amb guió de Pilar Parcerisas i del mateix director, i producció de Kronos, Plays & Films, S.A. Participa a la secció Fòrum, del Festival de Berlín, 1992, any del centenari del naixement del filòsof. El film descabdella incògnites sobre la ruta que seguí Benjamin per travessar la frontera i acota les circumstàncies de la seva mort, publicades posteriorment en el llibre Para Walter Benjamin (AsKI i Inter Nationes, Bonn, 1994).

1994 Inauguració Memorial Passatges Dani Karavan, assisteix Lisa Fittko, activista que ajudà i acompanyà Walter Benjamin i altres refugiats a passar la frontera pels Pirineus i autora del llibre La meva travessa dels Pirineus.

1996 Una néta de Walter Benjamin, Chantal, filla del segon matrimoni del seu fill Stefan (1918-1972) i de Martha-Marie Germaine de Saint Ours (1923-1993), diposita el 7 d’agost les cendres de la seva mare, poetessa i traductora, al cementiri de Portbou, en un acte íntim.

1998 Es comença a gestar el projecte de la Futura Fundació Walter Benjamin.

2000 Primeres Jornades (60 aniversari de la mort), conferència d'Ingrid Scheurman. Des de llavors, s’han celebrat anualment.

2002 Projecte de l’arquitecte Norman Foster  per a la rehabilitació de l’antic Ajuntament de Portbou com a futura seu de la Fundació Walter Benjamin. S’inaugura una exposició permanent Walter Benjamin al Centre Cívic Ca l’Herrero.

2003 Homenatge Walter Benjamin impulsat pel govern català. Portbou cedeix l’antic Ajuntament per a la Fundació i la Generalitat de Catalunya aprova la seva participació. S’inaugura el primer tram de la ruta de Banyuls a Portbou que va seguir Benjamin.

2004  A les Jornades del 64è aniversari de la mort de Benjamin, es presenta el grup de treball de la Universitat de Girona que ha de fer el seguiment i donar cobertura acadèmica a la Fundació (Maria Recasens, Rudolph Zimmer, Àngel Quintana, Xavier Antich, M. Josep Balsach, Joan Nogué i J. Maria Nadal de la UdG, col·laboradors externs: A. Puigverd).

2005 Mor Lisa Fittko. La Generalitat de Catalunya atura el projecte de rehabilitació de Foster. Es busca finançament a Alemanya. Alemanya i Israel volen entrar a la Fundació. Aquest mateix any, es presenta el documental Qui va matar Walter Benjamin? del director argentí David Mauas.

2007 S’inaugura el segon tram de la ruta Benjamin. Es presenta a la Universitat de Girona l’acord internacional per crear la Fundació Internacional Walter Benjamin. 

2008  A les Jornades del 68è aniversari de la mort del filòsof, es presenta l'avantprojecte Centre Walter Benjamin de la Memòria i la Webcamp Passatges (en funcionament des del març de l’any següent). 

2009 Inauguració de l'Espai de la Memòria Coll dels Belitres i de l’últim tram de la ruta Benjamin. A les Jornades del 69è aniversari es presenta el projecte del Centre Walter Benjamin de la Memòria.

2010 Nou Consorci Museu Memorial de l’Exili i Espai Memorial Walter Benjamin. S’aprova la modificació dels Estatuts del Consorci del Museu Memorial de l'Exili per incloure l'Espai Memorial Walter Benjamin de Portbou. Des d'ara, el Museu de l'Exili de La Jonquera i l'Espai Memorial Walter Benjamin de Portbou estaran gestionats per un mateix Consorci format pels Ajuntaments d’aquestes dues poblacions, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i la Universitat de Girona.