Portbou, anys d’exili

Portbou durant la Segona Guerra Mundial

Per la seva situació fronterera, durant el segle XX, Portbou va viure de ple l’exili en el seu sentit doble: de sud a nord i de nord a sud. Primer, en el context de finals de la Guerra Civil espanyola, va ser un escenari d’excepció de la retirada de l’exèrcit republicà i l’exili de milers de persones cap a territori francès. I en segon lloc, en el context de la Segona Guerra Mundial, va ser lloc de pas, de retenció i d’acollida de persones que fugien del nazisme. Aquesta doble vivència de l’exili, el converteix en un espai únic per resseguir la memòria democràtica i la lluita antifeixista de l’Europa del segle XX.

El coll dels Belitres és el pas fronterer més oriental entre l’Estat Francès i l’Estat Espanyol. Enllaça el municipi de Cerbère (Rosselló) i el de Portbou (Alt Empordà). És aquest el lloc per on va passar bona part dels quasi mig milió de persones que van fugir del feixisme al final de la Guerra Civil: es calcula que 480.000 per totes les comarques dels Pirineus i 350.000 per l’Alt Empordà. És aquest el lloc on jueus i intel·lectuals europeus van arribar fugint del nazisme. Entre ells, Walter Benjamin.

 

Guerra Civil: del sud al nord

El 26 de gener de 1939, les tropes del general Franco ocupaven Barcelona. Era l’inici de la fi: la Guerra Civil espanyola era a punt d’acabar. Amb l’obertura de la frontera francesa a finals de gener i principis de febrer de 1939 (els controls fronterers van permetre l'entrada de refugiats civils a partir del 28 de gener i dels militars republicans a partir del 5 de febrer), unes 350.000 persones van abandonar l’Estat Espanyol pels diferents passos de l’Alt Empordà, sobretot pels pobles de La Jonquera (coll del Pertús) i Portbou (coll dels Belitres). Però també pel mas Perxés i el coll de Manrella a Agullana, pel coll de Lli a La Vajol, i altres. Soldats i autoritats republicans, intel·lectuals i creadors, i molta població civil buscaven protecció en territori francès. Entre la llarga filera de persones que van passar per Portbou, hi havia el fotògraf Agustí Centelles (en concret, va passar pel túnel del tren), extraordinari documentalista de la vida en els camps de concentració de l’exili francès. I és que pocs kilòmetres al nord, els esperava el drama dels camps de concentració i per a alguns, una llarguíssima vida a l’exili. Les mesures de l’Administració francesa van ser mínimes: precaris camps de reclusió amb condicions materials i de salubritat inexistents. Més de la meitat d’exiliats van acabar tornant aviat a una Espanya on els esperava la presó i l’estigma. Van ser uns 200.000 els qui van quedar-se a l’exili europeu i, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, molts d'ells van marxar a Amèrica.

Els Espais de la Memòria és un programa de gran abast impulsat des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya per recuperar la memòria de la Guerra Civil. En aquest marc, i en el tram més oriental dels Pirineus, s’han recuperat i senyalitzat diverses rutes i espais històrics en 17 pobles (a més de Portbou, també a La Jonquera, Agullana, la Vajol i Figueres, entre altres) que ressegueixen el camí cap a l’exili fet per milers de persones. Un ambiciós programa de memòria democràtica que inclou la creació del MUME (Museu Memorial de l’Exili) a la població de la Jonquera.

A banda del pas de milers d’exiliats, el poble de Portbou va patir nombrosos atacs aeris durant la Guerra Civil: la seva situació fronterera el feia una plaça molt desitjable per a l’exèrcit franquista. L’Ajuntament va habilitar diferents refugis per protegir la població dels bombardeigs franquistes: túnels ferroviaris, recs propers a l’estació, alguns carrers i el mateix Ajuntament. Al final de la Guerra, va ser atacat per terra, aire i mar. Els efectes destructius de la Guerra Civil a Portbou van ser devastadors. Quan Walter Benjamin va arribar a la població, 19 mesos després del final de la Guerra, encara eren evidents.

 

Segona Guerra Mundial: del nord al sud

En declarar-se la Segona Guerra Mundial, i amb l’ocupació alemanya de bona part del territori europeu, moltes persones van seguir el camí contrari. Amb la intenció de creuar el territori espanyol per arribar a Portugal i d’allà, embarcar cap a Amèrica, per a molts, Portbou va ser la primera població que els rebia al sud dels Pirineus.

El fet de disposar d’una estació internacional de ferrocarril facilitava l’entrada al país. Molts (si disposaven de papers en regla i possibilitats econòmiques) arribaven en tren però altres ho feien per algun dels nombrosos colls de muntanya que comuniquen França i Catalunya. De tots els Pirineus, els de més fàcil accés són els de l’Alt Empordà. Va ser així com els pobles fronterers d’aquesta comarca van veure com milers de persones arribaven d’una Europa amenaçada pel nazisme. Pendents dels controls, que s’havien intensificat, arribaven amb la incertesa de si el nou govern espanyol feixista, els deixaria circular pel seu territori o els obligaria a la repatriació. I així, van passar per Portbou novel·listes com Heinrich Mann o Franz Werfel (que va creuar amb la seva esposa Alma Mahler), intel·lectuals com Hannah Arendt, científics com Otto Meyerhof (premi Nobel de Medecina el 1922) i cantants com Lotte Leonard.

Benjamin havia sortit de Banyuls el 26 de setembre de 1940. Tenia 48 anys. El seu suïcidi (un dia més tard) s’ha atribuït a la intenció del Govern espanyol de retornar-lo a França, amb el destí què això suposava.