Procés de construcció

Passatges, promoguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Alemany, es va realitzar des de 1990 a 1994 amb nombroses dificultats. La iniciativa va sorgir de l’antic president de la República Federal d’Alemanya,  Richard von Weizsäcker.

Karavan va anar a Portbou per primera vegada l’octubre de 1989. Havia rebut l’encàrrec de Konrad Scheurmann, editor i un dels responsables de l’Arbeitskreis selbständiger Kultur-Institute (AsKI), que alhora l’havia rebut del Ministeri d’Afers Estrangers de la República Federal d’Alemanya. El municipi de Portbou va posar totes la facilitats: va donar-li plena llibertat per escollir el lloc i els mitjans. A la segona visita que va fer a Portbou, el desembre d’aquell mateix any, Karavan va trobar l’emplaçament per al seu projecte. Va dibuixar a l’aire, amb la seva gesticulació expressiva, un primer esbós del Memorial. Després van venir moltes altres visites a Portbou (de fet, s’hi va quasi instal·lar des de 1990 a 1992), i múltiples pujades al cementiri guiat sempre per la idea inicial, que ja no va abandonar, i que girava entorn del remolí, el remolí de l’aigua al mar. The phenomenon of the water, com deia, que li servia de metàfora de la vida del filòsof. Karavan enquadrava amb les mans el fragment de mar de temporal d’hivern que contenia el fenomen del remolí i anava gestant el seu projecte. Olivera, pedres, camí, mar, horitzó, tanca, ferrat, cementiri. Per a Karavan, el destí del filòsof podia llegir-se en els signes bàsics amb què s’expressava el paisatge. El seu treball seria fer-lo visible.

L’estiu de 1990, Karavan va fixar sobre el terreny, amb cinta de marcar, un primer croquis. Va mesurar i orientar-lo cent vegades. I va anar gestant els seus tres passatges: escala i túnel, olivera, i plataforma de meditació amb horitzó. El trajecte va tenir dificultats econòmiques i interrupcions.  Dues exposicions del projecte van contribuir a la seva difusió: Passos de frontera i Passatges, realitzades a Portbou, Alemanya i als Països Baixos, van promoure el diàleg a favor de la seva realització. La primera pedra es va col·locar el setembre de 1990. Tres anys després, començava la construcció. La primavera 1992, just abans de foradar i instal·lar el túnel, el projecte es va cancel·lar després d’un debat polític a Alemanya degut al seu cost. El suport del President Federal Richard von Weizsäcker, l’octubre de 1992, va ser decisiu. El 15 de maig de 1994 s’inaugurava amb una presència nombrosa d’autoritats, exiliats, tot el poble de Portbou i un gran ressò internacional.

El Memorial Passatges es va realitzar amb el finançament dels estats federals d’Alemanya (Baden-Württemberg, Berlín, Bremen, Hamburg, Hessen, Baixa Saxònia, Renània, Sarre, Saxònia i Slesvig-Holstein) i la Generalitat de Catalunya.

 

Alguns dels assistents a la inauguració del Memorial, el 15 de maig de 1994:

Exiliats i resistents:

Lisa Fittko, activa lluitadora de la resistència, exiliada, va guiar Walter Benjamin en la seva travessa transfronterera des de Banyuls a Portbou el setembre de 1940. Autora del llibre La meva travessa dels Pirineus.

Helga Maria, princesa de Löwenstein-Wertheim-Freudenberg, exiliada, resistent contra el nacionalsocialisme. Amb el seu marit, Hubertus, príncep de Löwenstein, van fundar l’Acadèmia Alemanya de les Arts i les Ciències a l’Exili el 1936 als Estats Units.

Volkmar Zühlsdorff, exiliat, lluitador contra el nacionalsocialisme. Gerent de  l’Acadèmia Alemanya de les Arts i les Ciències a l’Exili.

Polítics:

Richard van Weizsäcker, antic President de la República Federal d’Alemanya

Hans Eichel, Primer Ministre de Hessen

Erwin Teufel, Primer Ministre de Baden-Württemberg

Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya

Hans Heinert, Cònsul Honorari de la República Alemanya a l’Empordà

Francisco Martínez, Alcalde de Portbou

Josep Arribas, Regidor de l’Ajuntament de Portbou